“I tu, què faries? La Comunitat Educativa contra les violències sexuals”

Campanya de sensibilització sobre abusos sexuals de professors cap a l’alumnat.

En els últims anys hem assistit a un degoteig constant de casos de violència sexual als centres educatius, que massa sovint s’han minimitzat i s’han tractat com a casos aïllats. Les dades ens indiquen que la violència sexual en l’àmbit educatiu és un fet quotidià, però encara avui costa assenyalar-la i visibilitzar-la.

Des de fa un temps s’està forjant a Catalunya un moviment de denúncia de les violències sexuals en els centres educatius per part d’alumnes i d’exalumnes que han perdut la por i han decidit trencar el silenci. A través de les xarxes socials i a premsa han fet públic el testimoni denunciant agressions físiques, tocaments, agressions verbals i actituds masclistes per part de personal docent a instituts de Sabadell, Moià, Castellar del Vallès… I la llista de centres augmenta, només cal llegir les notícies. Alguns exemples d’aquestes denúncies:  Campanya “I a tu què et va fer?“,  Una de cada cinc,  No ho tolerem,  Institut del Teatre o l’Escola Barcelona.

“I tu, què faries? La Comunitat Educativa contra les violències sexuals” partim d’aquesta pregunta directa, dirigida a interpel·lar el professorat i d’altres professionals del món educatiu. Volem visibilitzar, combatre i prevenir les violències sexuals que pateixen infants i adolescents. Parlar de violències sexuals és contribuir a destruir el tabú existent i aquesta campanya sorgeix amb la idea d’arremangar-nos per començar a trencar el silenci en relació amb les violències sexuals i, en aquest cas, posant el focus en els contextos educatius on participen persones joves i adolescents.

Les violències sexuals són un tipus de violència masclista que es caracteritza pel fet d’utilitzar la sexualitat com a forma de control i dominació de les criatures, les dones i les persones LGTBIQ+, a través de comportaments de tipus sexual sense el seu consentiment. Les noies joves i les criatures són el col·lectiu més vulnerable a patir violència sexual. Aquesta violència es fomenta a través d’una cultura patriarcal que potencia un imaginari social que genera desig cap als cossos infantils i legitima la violència; se sexualitza la infantesa, s’objectualitza els cossos de nenes i adolescents, es crea una cultura del traspàs de límits i de la vulneració del cos i la voluntat d’infants i adolescents.

La majoria de vegades la persona agressora és coneguda de la criatura o l’adolescent, entrant en joc la confiança i el poder sobre les criatures i la seva manipulació. És una urgència de primer ordre a la nostra societat crear projectes adreçats a prevenir i combatre tota forma de violència sexual contra la infància i l’adolescència. Cal legitimar la seva veu i dotar-les d’un marc de comprensió i legitimitat que les protegeixi d’aquesta violència. Però també cal dotar les persones adultes del seu voltant d’eines i recursos per protegir i esdevenir aliades de la infància i l’adolescència.

Les violències sexuals són un gran tabú, són un terreny delicat, sensible i complicat, és per això que sovint el professorat i d’altres professionals de l’educació ens paralitzem i no sabem com afrontar-les. Les joves s’han organitzat per alçar la veu i han trobat la manera de fer visible el que és un secret a veus dins la comunitat educativa. Ara és el torn que el professorat i d’altres professionals de l’educació estiguem a l’altura de la situació i deixem d’apartar la mirada. Durant molt de temps no hem volgut veure la violència en els centres educatius, però, ara, després de les campanyes de denúncia per part de l’alumnat, cal fer un pas endavant i reconèixer que ens trobem davant d’un problema social de gran rellevància.

Ens calen eines per prevenir, detectar i Ens calen eines per prevenir, detectar i abordar les violències sexuals en els centres educatius. Aquest projecte pretén ser un dispositiu que ens permeti posar nom a allò que sí que existeix, deixar d’amagar-ho i poder encarar les violències que, pel fet de ser quotidianes, hem naturalitzat. Aquesta campanya vol sensibilitzar, conscienciar, empoderar i capacitar el professorat, així com d’altres professionals de l’educació, com a agents de transformació social per contribuir en l’erradicació de les violències sexuals en els centres educatius.

Per últim, cal dir que la perspectiva feminista del projecte vol dirigir la mirada a l’estructura i assenyalar aquella cultura que possibilita la violència, i no caure en discursos de “persones malaltes” sinó d’estructures desiguals i violentes. Així com també volem aportar un punt de vista empoderador: la nostra aposta per erradicar la violència sexual és reforçar l’educació sexual feminista a totes les etapes educatives. Una bona educació sexual integral que, en lloc del perill i el risc, posi el plaer, l’autoestima i la diversitat en el centre ajudant a socialitzar infants i adolescents en una sexualitat saludable i plaent. Les persones connectades al seu plaer són més capaces de reconèixer i d’identificar la violència, i de desentranyar l’ambigüitat i la confusió existent entre sexualitat i violència, i entre plaer i malestar.